CARRER RAUSELL

La memòria és redundant: repeteix els signes perquè la ciutat comence a existir.
Italo Calvino, Les ciutats invisibles

ANTROPONÍMIA, EL RECONEIXEMENT DELS CREADORS DE LA GANDIA MODERNA

Entrem ara en un dels carrers més emblemàtics de la ciutat de Gandia, i això per diverses raons: tenim el privilegi de poder resseguir el naixement i embelliment del carrer, des de 1882 fins a dia de hui; és un carrer dels primers que es construeixen per eixamplar la ciutat, una vegada s’enderroquen les muralles de la part sud; i ret homenatge al seu creador, a l’impulsor de l’Eixample Sud i alcalde de Gandia, el senyor Josep Rausell.

En aquest cas podem afirmar que tot en aquesta vida té dues cares. La modernitat i la necessitat de creixement de la ciutat obligaren a prendre una dràstica decisió: la tria entre la conservació de les muralles, que tancaven la ciutat i eren part del passat, o, enderrocar-les, que comportaria l’obertura de nous carrers i amples avingudes, un creixement urbanístic i econòmic per a la ciutat. No hi hagué dubtes en la tria: Gandia s’obrí al futur.

I, com era el futur que el Projecte de l’Eixample Sud de la ciutat preveia? El futur eren carrers plens de noves cases modernes, amb molta llum, espais amples i una gran plaça, en eixe moment als afores de la ciutat, en un erm propietat del senyor Rausell.

Si de tots hi ha un carrer crucial, és el que uneix la nova plaça per a la venda de fruites i verdures (que continuarien anomenant el Prado, nom de motivació popular) amb el nou passeig de les Germanies, anomenat també popularment com a passeig de les Brises, com explicarem on corresponga.

El cas fou que aquesta nova zona de la ciutat havia de ser la millor, la més nova i amb més bones instal·lacions i condicionaments per a viure l’elit dels gandians. Així, el carrer Rausell, com emblema d’aquesta nova ciutat, havia de ser un carrer ampli, amb molta llum, amb edificis que embelliren la ciutat.

OBRA NOVA:

EL NAIXEMENT DEL CARRER

D’entrada, un naixement sempre és bonic. En el carrer Rausell podem assistir al naixement d’un carrer, veure com es construeixen les cases, una a una i a la vegada totes de cop. Les sol·licituds de permisos d’obra nova se succeeixen, i en qüestió de poc més d’un any es costrueixen més d’una dotzena de cases, que podem ubicar en llocs concrets i fer la correspondència amb els edificis actuals. Així, la línia de cases de la vorera dels senars, la podem refer amb les imatges de les cases als plànols, del número 1 al 15 o 17.

ELS PRIMERS EDIFICIS MODERNS DE GANDIA,

AL CARRER RAUSELL

El carrer ample i il·luminat que unia el passeig amb la plaça de l’anomenat prado vell de fruites i verdures havia de portar inevitablement el nom de l’alcalde de la ciutat que l’havia fet possible. L’eixample estava creant una nova Gandia, que en qüestió d’un parell d’anys (un tancar i obrir d’ulls, en temps constructiu) canviari totalment d’aspecte, s’ompliria de llum i comerços i afectaria per sempre el tarannà dels gandians.

Val a dir també, que el que coneguem hui en dia com a requalificacions de terreny i aprofitament urbanístic també va ser un punt molt rellevant en el projecte dels eixamples sud i nord de Gandia, però especialment en aquest primer eixample, que afectava nombrosos solars requalificats com a urbanitzables dels propietaris Josep Rausell i Lluís Valier. No tenim constància de les repercusions polítiques, de si tot fou clar i net, i realment volem afirmar que sí. De tota manera, la consciència del senyor Rausell quedà totalment neta amb la donació a la ciutat de Gandia dels terrenys de la plaça del Prado, que havien estat de la seua propietat (mentre el roure estigués allí plantat, anècdota que ja recordarem quan veiem la plaça del Prado). En aquest sentit, sembla que els gandians agraïren el gest i acceptaren les disculpes.

Per, per eixir d’aquest fangar, contarem ara algunes anèctotes curioses que ocorreguéren en la construcció d’alguns edificis d’aquest important carrer de l’eixample, eix de modernitat i exemple de ben fer constructiu.

LA IMPORTÀNCIA DEL SOL

Les grans edificacions, per a una ciutat com Gandia, comencen a aparéixer en aquest carrer. La casa número 13 del carrer Rausell, pertanyent l’any 1929 al dentista José Torres Domingo, es va convertir en un edifici de planta baixa més quatre altures. Per fer una obra d’aquesta magnitud necessitava permisos de l’arquitecte municipal molt escaients, que potser a dia de hui, malauradament, no es tenen en compte.

Com assenyala el propietari a la sol·licitud d’obra, desea elevar dos pisos la casa de su propiedad situada en la Calle de Rausell nº 13 en edificio destinado a vivienda. 
L’arquitecte municipal determina que: debe quedar la casa a una altura de quince metros, o sea, VEZ Y MEDIA LA ANCHURA DE LA CALLE (…), no obstante, se le podrá dar mayor elevación al edificio previa justificación, de que en el día más corto del año, quede asegurada la soleación de las casas circundantes al menos una hora al día. 
El propietari continua construint, i li contesta que no s’ha d’esperar al 22 de desembre, que és el dia més curt de l’any, per comprovar que el sol arribe a les cases del voltant. 
Finalment, el 14 de setembre l’arquitecte li atorga el permís per construir fins a una alçària de 18 metres. A més, li retiren la multa de 50 pts. que li havien posat per passar-se’n d’alçària.  

MALGRAT TOT, OBRA NOVA

Una altra història curiosa, amb disputa inclosa amb l’arquitecte municipal, el trobem en l’expedient de llicència d’obra nova presentat per Na Francisca Mengual Torrent. La propietària demana (…) elevar un piso con reforma total de fachada, y construir dos tribunas-mirador en el primer piso y dos más en el segundo.

L’arquitecte municipal, al dia següent passa a comprovar l’obra, i troba que no queda cap edifici en peu per a fer la reforma.
El fill de la propietària, José Vidal Mengual, el 17 d’agost denuncia que s’ha enderrocat, sense voler-ho, la façana sencera. Al dia següent, l’arquitecte municipal suspén les obres i realitza una inspecció urgent que detemina que les obres no es subjecten al plànol presentat, ja que no han respectat les obertures i han enderrocat tota la façana. El 19 d’agost, sense més explicació, s’aprova la continuació de les obres.

Una altra peculiaritat d’aquest edifici és que fou un dels pocs que es dedicaren completament al lloguer per pisos, i es resaltava que cada pis incloïa bany complet, un luxe molt modern per a l’època, i sols possible en carrers nous i amb un bon sistema de clavegueram.

És un fet realment insòlit i que ens ha d’omplir de goig que l’edifici encara està en peu, i que el podem contemplar al carrer Rausell, amb les vidrieres de colors i els balconets arrodonits. Ara és un edifici de pisos, que esperem que amb les reformes interiors pertinents, amb subvencions municipals incloses, puga continuar lluint la seua singularitat i embellint el carrer Rausell.

ALTRES ELEVACIONS DE PLANTA

No hi ha dubte que el carrer creixia i s’embellia sense parar, i aquestes coses, entre veïns, sempre s’encomanen. Ho podem veure en la majoria dels carrers de Gandia: quan un o dos propietaris comencen a ampliar les seues cases, a canviar les portes, a elevar les plantes o a instal·lar miradors en els balcons, la resta del carrer intenta fer el mateix. Aquest comportament tan humà, que indica una mica d’enveja i una mica de punt d’honor, feia que els carrers canviaren de fisonomia ràpidament. Està clar també, que aquest canvi no es podria haver produït sense que l’economia de la ciutat tingués possibles.

El 1933, la propietària de la casa número 10 del carrer Rausell, Concepció Cuquerella Martínez, a banda d’elevar una planta al seu edifici, convertí el balcó del primer pis en un mirador, acristal·lat i amb aires modernistes. Aquesta moda no tardà en córrer per la ciutat, i s’estendrà, des dels eixamples del Prado i de l’Estació fins al nucli de la Vila, on es reproduiran aquestes reformes amb la col·locació de miradors en algunes cases significatives.

Encara podem contemplar molts dels edificis que hem vist en aquest article sobre la creació del carrer, .

La propera vegada que passegeu pel carrer Rausell, o per qualsevol carrer de Gandia, us propose que alceu la vista i mireu cap amunt. Controleu que el sol, si passegeu en un dia assolellat, arribe a tots els habitatges, fixeu-vos en com encaixen o com no les construccions amb l’aparença general i quins elements són els que més embelleixen l’entorn.

Gaudim del plaer de ser crítics, amb el sentit ampli del pensament.