LA PLAÇA MAJOR

ONOMÀSTICA

El nom oficial de plaça Major remarca el caràcter central com a punt de trobada de la població en els esdeveniments festius, religiosos, polítics o reivindicatius. Val a dir que mai no hem trobat la plaça batejada com a plaça de l’Ajuntament, encara que aquest és el nom popular amb què la coneixen els gandians.

La importància de la plaça també la revelen els antropònims que l’han titulat durant diversos períodes, com pot ser a principis del segle XIX, quan la plaça es dedicà al monarca espanyol Ferran VI o durant la dictadura de Franco al qual s’atribuí la plaça com a Caudillo.
El període de la transició després de la mort de Franco, es volgué donar valor a la tornada de la democràcia, reprenent el nom que ja havia tingut el 1884 (després justament de la primera constitució espanyola), i es rebatejà com a plaça de la Constitució.
Una vegada entrats al segle XXI s’ha représ el nom més antic (si deixem de banda el període en què porta el nom del monarca borbó), i actualment té el nom oficial de plaça Major.

REFORMES HISTÒRIQUES

La plaça Major, com totes les places majors descendents de les àgores, ha funcionat sempre com a punt de reunió, transacció comercial, celebracions polítiques o religioses i, sobretot, com a centre de la vida en la vila.
En un principi, ens hem d’imaginar l’aspecte de la plaça com un espai més o menys quadrat (d’uns …. Metres per …. Metres), i porticat en dos dels laterals. Actualment, el costat frontal a la façana de l’ajuntament, és l’únic que conserva les porxades. A les darreries del segle XIX, la modernitat i el creixement econòmic i poblacional de la ciutat va deixar la seua empremta en la demanda de llicències d’obra per tal de reformar les façanes de les cases de la plaça Major que corresponien a la perllongació del carrer Joan Andrés, és a dir, a la banda oposada al mur de la Seu. L’ordre la donava l’ajuntament, que expropiava la part de les porxades de les cases per ampliar la plaça, i segons el consistori, donar més llum i salubritat. Així, les façanes hagueren de refer-se, i totes perderen metres en les plantes superiors, que apans ocupaven l’espai de les voladisses dels arcs.
Es conserva a l’arxiu Històric de Gandia el llistat confeccionat per l’Ajuntament amb el número de policia de les cases i els noms dels propietaris que havien de refer la façana, així com els terrenys expropiats i el preu que se’ls pagava.

ELIMINACIÓ DE PORXADES

DE LA PLAÇA MAJOR

LA VIDA DEL LLOC

Referència principal de la ciutat, com hem dit per tradició directa greco-llatina, la plaça Major de Gandia ha tingut un ús popular de mercat central, com així ha quedat en el record dels gandians que ho han conegut, ho han sentit a dir, o simplement es passegen cada any per la falla del Mercat.
La història d’aquest mercat es llarga, i comença amb el permís per muntar parades per venda de queviures i altres mercaderies setmanalment. Unes parades que durant molts anys foren desmuntables, ja que la plaça havia de donar cabuda també a altres usos i celebracions. Fou a començaments del segle XX quan el creixement poblacional demanava un mercat diari i fixe, i no tant setmanal o itinerant. Per part de l’ajuntament s’atorgaren llicències per transformar les antigues paradetes que els comerciants muntaven I desmuntaven tots els dies, en parades fetes amb una construcció més sòlida. La plaça s’ompli prompte d’aquestes parades, de les quals tenim testimonis gràfics amb fotografies de principis del segle XX i els plànols les llicències d’obra que sol·liciten els venedors.

ALTRES OBRES I REFORMES DE FAÇANA han conformat la fisonomia que coneixem ara de la plaça.