CARRER DE L’ARQUEBISBE POLOU

En arribar a cada nova ciutat el viatger troba un passat seu que ja no sabia que tenia: l’estranyesa del que no ets o no posseeixes més, t’espera al teu pas als llocs estranys i no posseïts.

Italo Calvino, Les ciutats invisibles

Els antics oficis de la vila

Estem en un carrer estret i perifèric, que fins el segle XIII acabava en un camí polsegós que voltava l’interior del recinte de la primera muralla.

De tots els carrers de la vila, el carrer dels Calderers és l’únic que ha conservat durant segles el nom de l’ofici de la gent que hi vivia.

A finals del segle XIX l’ofici de calderer, segurament, quedava passat de moda. La comissió de carrers que s’instituí arran de la creació massiva de noves vies projectades als eixamples sud i nord de la ciutat va fer créixer la dèria dels antropònims, que amb pompa i boato honoraven personatges polítics i religiosos que, poc o molt, havien tingut alguna cosa a vore amb Gandia.

El 1880 es canvia el nom de carrer dels Calderers que tenia una clara motivació popular, un significat i un arrelament conservat durant segles, per rebatejar el carrer amb el nom d’un eclesiàstic, l’arquebisbe Polou, que dubte que cap gandià d’aleshores o d’ara sàpia dir-nos qui és.

Polou o Palou?

Tant poc es coneix aquest personatge a la ciutat de Gandia, que fins i tot el cognom li és tergiversat. Aquest senyor, l’arquebisbe Polou, fa referència a Félix Amat de Palou i Pont, fill de Tarragona i Doctor en Teologia per la Universitat de Gandia el 1770.

La fisonomia del carrer

El carrer arquebisbe Polou és una via transversal del carrer Major de Gandia, però segurament marcat per l’ofici que allí es desenvolupava i la foscor i l’estretor, no era un dels millors carrers de la vila. Fins a la construcció de les segones muralles, el carrer no tindria eixida, sols al pas de guàrdia.

Eixe aïllament ha fet que el carrer haja conservat la fisonomia primera, sense grans canvis en l’alineació ni en les façanes de les cases.

No trobem construcció d’obra nova en cap expedient dels que es conserven a l’AHG, tot i que hem pogut localitzar tres llicències de menudes reformes de façana. La primera correspon a la signatura AB-1787/017 (1882), i com veiem al plànol que s’inclou la reforma es realitza en la façana lateral de l’edifici, la façana principal del qual recau al carrer Major. Actualment, el situem al número 26 del carrer Major amb cantonada al número 2 del carrer de l’Arquebisbe Polou.

El propietari d’aquest edifici és Vicente Saenz de Juano, que sol·licita tapar una porta accessòria, una finestra amb reixa que hi ha sota el balcó i obrir una altra porta per l’entrada de carruatges, en la façana que recau al carrer de l’Arquebisbe Polou.

El segon expedient de reforma de façana correspon a la casa propietat d’Agustí Albero. Com veiem detalladament al plànol, les reformes que vol realitzar el senyor Albero estan dibuixades amb tinta roja, mentre que l’obra que ja existeix es dibuixa en tinta negra. En paraules del propietari, demana

“… cambiar la solera de la puerta de la calle y abrir una ventana en el segundo piso en el heje de la puerta que existe en la planta baja.”

La tercera i darrera llicència d’obra per a reformar la façana correspon a una casa propietat de Maria dels Desemparats Forrat Soldevila. D’aquesta senyora se’ns especifica que és fadrina i veïna de Gandia, i qui presenta la sol·licitud és el seu germà Lluís Forrat Soldevila, que és enginyer, solter i veí de Madrid. Com a bon enginyer i dominador de la matèria, a l’expedient trobem una detallada descripció de l’obra que es vol fer:

” (…) abrir un portón a l’interior de unos 2 mts. de altura por 0’80 mts. de ancho, que dé acceso al piso principal (…) y correr lateralmente una reja existente en la fachada, con el fin de que quede sitio bastante para abrir el portón.”

“Además, en el caso que por el Sr. Arq. Municipal se exija, habrá de variarse un antepecho del 1er piso y una ventana del 2º, con el fin de que se correspondan los huecos, con el de la reja”.

Però sembla que tanta explicació no li va quedar clara a l’Arquitecte municipal, que va sol·licitar al senyor Lluís Forrat que presentés el plànol detallat de l’obra para conocer el aspecto estético.

CASA PELLICER I L’HOSTAL DUCAL

El temps passa i la memòria s’acaba, però per a la gent més gran potser rascar un poc fa que tornen estampes de llocs i gent que semblaven oblidats. No sabeu com m’agradaria que algú encara recordés un bar, amb celler, ubicat a la cantonada entre el carrer de l’arquebisbe Polou i el carrer del duc Carles de Borja. Era Casa Pellicer, on Pura (o Pureta) feia cassoles d’arròs al forn, sèpia arrebossada i ensaladilles variades, mentre Pepe servia xatos de vi, sense parlar i amb mirada esquerpa. Un jovenet Pepito repartia vi, amb un tricicle amb una gran caixa de fusta al davant per transportar-lo, i amb un cartell que anunciava els VINS PELLICER. La família la completaven Pureta, la germana entremaliada que no parava mai per casa, i Vicent, el germà menut que tocava el piano, va córrer món com a músic i tornà a la Gandia per aportar-li llum a la història de la seua ciutat. Més tard arribaren Ana i Pedro, que completaren el quadre. Però tot açò és una altra història.

Aprofitant l’ocasió, i per a vanitat familiar, us deixe ací unes estampes de la vida de la família Pellicer Rocher al carrer de l’arquebisbe Polou, antic carrer dels Calderers.