UN CARRER NOU DE TRINCA
En el Projecte d’Eixample Sud de la ciutat de Gandia dels anys 1878-1884 es van construir en un obrir i tancar d’ulls més d’una dotzena de carrers i places, que van rebre amb celeritat també un nom, que ens recorda en molts dels casos els artífexs d’aquesta millora urbanística.
El carrer Vallier, com a carrer principal de l’Eixample, que perllongava el carrer Major i unia la vila amb el raval, havia de ser portador d’un nom d’un personatge il·lustre. I així va ser, se li anomenà carrer de Vallier.
QUI ÉS LLUÍS VALLIER?
Luis Vallier Lapeire, marquès de González de Quirós. Era propietari de grans extensions de tarongers a la comarca de la Safor i s’havia casat amb Carmen Trénor Palavicino, germana de Tomás Trénor Palavicino, que com sabem també eren una família de terratinents, propietaris del Convent de Sant Jeroni.
Lluís Vallier Lapeire i la seua muller habitaven en Gandia a la coneguda com a Casa de la Marquesa o Casa del Marqués González de Quiròs, situada a pocs metres del carrer que porta ara el seu nom.
Membre del Partit Conservador, fou elegit diputat pel districte de Gandia a les eleccions generals espanyoles de 1914 i senador el 1918-1919.
El seu fill, Luis Vallier García Alesson Lapeire, va nàixer a València cap al 1867 i morí també a aquesta ciutat poc abans del començament de la Guerra Civil espanyola, el 28 d’abril de 1936. De professió fou un advocat, terratinent i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
REEDIFICACIONS DE FAÇANES POSTERIORS DE LES CASES DEL CARRER DEL FORN, DINS DEL PLA GENERAL DE L’EIXAMPLE I DE LA NOVA ALINEACIÓ DEL CARRER DE VALLIER.
La banda esquerra del carrer de Vallier es va construir gairebé completament l’any entre l’any 1883 i 1884. Però en aquesta banda de carrer no es van construir les cases senceres, ja que el nou carrer s’obria en la part posterior de les cases que havien tingut, fins a eixe moment, l’entrada principal al carrer del Forn. Una dotzena de cases van refer les façanes que fins aleshores eren les posteriors.
A partir d’aquest moment, l’aliniació del nou carrer de Vallier es va omplir en sols un parell d’anys, a molt estirar, tot el carrer de façanes noves i principals, que feien canviar el sentit de les cases i embellien aquesta zona de la ciutat.
Tenim totes aquests plànols de reforma de façana que, com un puzzle, posant-los tots en ordre segons el número nou de policia que ocupaven en l’alineació del carrer de Vallier, ens conformen tota la vista del que seria el carrer fa un segle.
AB-1787/101 (1883), “… ensanche y prolongación de la Calle Mayor”. Actualment, carrer Vallier, 3. Propietària: Dolores Lloret.
AB-1787/107 (1883), “Calle Prolongación de la Mayor” / “… uno de los solares ensanche y en la calle prolongación de la Mayor”. Propietari: José Martínez Cervera.
AB-1787/113 (1883), “Calle del Horno nº 24”, façana posterior a la “Calle Prolongación de la Mayor”. Actualment, carrer Vallier, 23 i façana al carrer del Forn, 24. Propietari: Andrés Sarrió.
AB-1787/140 (1883), “Calle del Horno en el arrabal de esta ciudad nº 34 (…) fachada posterior situada en la prolongación de la calle Mayor”. Propietari: Juan Burguera.
AB-1787/145 (1883), “Calle del Horno nº 20 (…) y calle Prolongación de la Mayor”. Propietari: José Soler.
AB-1787/142 (1883), “Calle del Horno nº 28 (…) fachada posterior prolongación de la Calle Mayor”. Ara carrer Vallier, 27 i carrer del Forn, 28. Propietària: Antonia Sancho Codoñer.
AB-1787/153 (1883), “Calle del Horno nº 2” / “Calle Prolongación de la Mayor nº 2”. Propietari: José Navarro Sanchis.
AB-1787/155 (1883), “Calle del Horno nº 26” / “Prolongación de la Calle Mayor”. Ara carrer Vallier, 21 i carrer del Forn, 22. Propietari: Vicent Sans.
AB-1788/004 (1884), “Calle Nueva Prolongación de la Mayor” i “Calle del Sentido nº 12”. Ara carrer Vallier, 11 i carrer del Forn, 12. Propietari: Andrés Boix Soriano.
AB-1787/160 (1883), “Calle del Horno sin número en el Arraval y Calle Vallier en el Ensanche”. El Mestre d’Obres de l’Ajuntament li atorga la llicència, però “con la expresa condición de colocar por lo menos un balcón en el hueco existente sobre la puerta de entrada como ornato público”. Propietària: Magdalena Soriano.
AB-1789/158 (1890), “Calle del Horno nº 10” / “Calle de Vallier”. Ara carrer de Vallier, 5 i carrer del Forn, 6. Propietària: Carmen Abargues Marquesta.
AB-1788/072 (1884), “Calle del Horno nº 2” / “Calle de Vallier”. Propietari: José Navarro.
AB-1789/173 (1890), “Calle del Horno”, posterior a la “Calle de Vallier”. Propietari: José Cháfer Martí.
AB-1788/071 (1884), “Calle de Vallier” i “Calle del Horno nº 32”. Ara carrer Vallier, 30 i carrer del Forn, 29. Propietària: Magdalena Soriano.
EDIFICICACIONS DE FAÇANES PRINCIPALS AL CARRER VALLIER, DINS DEL PLA GENERAL DE L’EIXAMPLE I LA NOVA
En la banda dels edificis senars del carrer de Vallier, les obres foren d’una altra manera. No hi havien tantes cases, però la majoria estaven fora de la línia de carrer que marcava el Projecte d’Eixample Sud.
L’Ajuntament, pel dret que té en fer efectiu el Projecte urbanístic, marcà el justipreu del tros de sòl que cada casa havia de cedir a la via pública, i necessàriament els propietaris havien de reconstruir les façanes de les seues cases, adequant-se a la nova línia de carrer.
Aquesta reedificació de façana és la que comparteixen les sol·licituds de llicència d’obra que trobem en aquesta banda dreta del carrer:
AB-1789/175 (1890), “Calle de Vallier”. “Derribar la fachada principal (…) recayente a la calle de Vallier (…) sujetándose a la línea establecida en el plano del ensanche”. Propietari: Valentín Lloret Pellicer.
AB-1793/037 (1919), “Calle de Vallier nº 23 (…) y existe otra de la misma dueña al lado de la del nº 23 y cuya fachada está en estado ruinoso (…) se necesita derribarla y construirla de nuevo”. Ara, carrer Vallier, 15 i carrer del Forn, 16. Propietària: Teresa Cabanilles.
AB-1794/008 (1924), “nº 30 y 32 de la calle de Vallier”. Propietària: Concepción Cuquerella Martínez.
AB-1800/058 (1929), “nº 17 de la Calle de Vallier” i “Calle del Horno”. Reedifica i alinia les dues façanes. Propietari: Vicente Vidal Cabrera.
AB-1787/090 (1883), OBRA NOVA: “… ensanche de esta ciudad y calle Prolongación de la Mayor (…) lindante con la casa de Andrés Ferrer”. Propietari: Tomàs Giménez.
“BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO”, AB-1800/045 (1929)
A la banda dreta del carrer de Vallier existia ja el “Banco Español de Crédito”, que encara actualment el podem contemplar. José Sorribes, el director d’aquest banc l’any 1929, és el promotor que signa la sol·licitud per demanar a l’ajuntament de Gandia un permís d’obra per picar y revocar la fachada de l’edifici ubicat al nº 2 de la Plaza del Cabo Pastor, esquina a la Calle de Ballier.
Aquestes obres, en principi senzilles, seran motiu de controvèrsia amb l’Ajuntament i, sobretot, amb els veïns del carrer Vallier. Les protestes i denúncies van i venen, i ens resulten realment interessants per conéixer la vida i els habitants d’aquest carrer al moment de la seua creació.
La primera controvèrsia ve quan, una vegada aprovada la llicència, l’arquitecte municipal atura l’obra perquè, segons afirma, s’hi estan eliminant balcons i repises, i no tenen autoritzades aquestes actuacions. Es suspenen les obres fins que el promotor afegeix a la sol·licitud d’obra que van a cambiar todos los balcones demoliendo y construyendo al mismo tiempo sus repisas correspondientes.
Però els problemes amb l’obra persisteixen i hi ha una queixa general dels veïns del carrer Vallier. Una desena de propietaris de cases de la banda dreta del carrer de Vallier alcen una reclamació signada davant de l’Ajuntament on afirmen que l’edifici del Banco Español de Crédito s’està construint quasi de nou no s’està subjectant a la nova aliniació.
Recordem que tots aquests veïns han hagut de cedir part de les parcel·les a la via pública per tal d’obrir el nou carrer i a més han hagut de reedificar les seues façanes d’acord amb les disposicions municipals, i aquesta normativa municipal és la que està saltant-se el propietari del l’entitat bancària.
En aquesta reclamació veïnal apareixen les següents cases i propietaris:
“ C/ VALLIER
Nº 7 – Antonio Cháfer Puig
Nº 9 – Joaquín Bertó Aparisi
Nº 13 – Francisco Sanchis Molina
Nº 15 – Eleuterio Bañuls Gómez
Nº 11-21 – Ismael Ferragut Ferrer
Nº 17 – Vicente Vidal Cabrera
Nº 23 – Francisco Peiró Cabanilles
Nº 27 – Bautista Ballester Mansanet
Nº 37 – Isabel Moncho Peiró
—— – Franca Calalà Serra, lindante con el edificio propiedad hoy del Banco Español de Crédito”.
AB-1800/045 (1929)
Els veïns denuncien literalment que bajo las apariencias de un simple enlucimiento (…) de dicho edificio, que está sujeto a retiro en el plan de ensanche de la ciudad, estén practicando una vertadera obra de revocación y afianciamineto del mismo, sin duda para burlar el expresado retiro, qeu de consentir dicha obra sería ya difícil de realizarse en lo sucesivo.
El huit de juliol de 1929 l’arquitecte municipal, José Pedrós Ortiz, paralitza de nou l’obra i denuncia que se están realizando obras consistentes en quitar el alero recayente a la Plaza del Cabo Pastor para cuyas obras no tienen autorización alguna.
L’endemà mateix, el promotor de l’obra presenta una nova sol·licitud, on s’hi especifica la colocación de un chapado de sillería de cuatro centímetros, sin rebasar la actual alineación y con una altura de un metro y veinte centímetros del zócalo de la fachada y transformación del alero construyendo sobre éste un antepecho de coronación. Aconsegueix així reprendre les obres, encara que no s’autoritza la reforma total del ràfec, sols la col·locació del antepecho de coronación damunt del ràfec existent.
El quatre de setembre de 1929 el promotor de l’obra presenta una nova ampliació en la sol·licitud de reforma, on demana que: el edificio (…) tiene en la fachada recayente a dicha plaza [ara passeig de les Germanies] un alero que se desea sustituir por una cornisa, la que en vez de tener mayor saliente a la vía pública se retirará del que hoy día tiene dicho alero. L’arquitecte municipal li respon que no se debe autorizar la sustitución por estar la referida casa fuera de la alineación oficial.
Com el promotor veia que no hi havia manera de fer la reforma total que perseguia sense alinear la façana, com havia fet la resta del veïnat, torna a presentar una nova petició, ara per modificar el hueco de los balcones recayentes a la misma [es refereix a la plaça del Cabo Pastor, ara passeig de les Germanies] en la línea superior, que es de medio punto, por línea recta, rellenando el hueco resultante con el objeto de amoldar los huecos de las puertas de madera que han de colocarse en dichos balcones.
Resulta evident que en aquesta petició intervé l’astúcia: es demana el canvi de les portes dels balcons, que de tindre arcs de mig punt es desitja canviar-les per unes amb soleta quadrada. D’aquesta manera, caldrà rectificar els arcs de les portes per encaixar-les. No existeix resposta a aquesta petició per part de l’Ajuntament, i com diu la dita: qui calla, atorga.
Quan passegem hui en dia, comprovem el resultat de tota aquella disputa: els arcs es van eliminar i la façana va quedar sense seguir la nova aliniació, és a dir, els veïns van perdre la demanda davant de l’entitat bancària. El Banc va fer finalment la reforma que perseguia des del principi, sense cedir a la via pública el percentatge de sòl obligat per a l’alineació del carrer.
GANDIA, CARRER A CARRER 
Deixa un comentari