Carrer d’Alexandre VI

Si als gandians els preguntàrem on està el carrer d’Alexandre VI, possiblement serien més els que no sabrien què contestar. Si a continuació els expliquen que és el carreró que uneix el carrer del Duc Alfons el Vell, és a dir, la porta del Palau Ducal amb el carrer Major, segur que tots el situaven, però tampoc hagueren sabut dir que portava aquest nom. Segurament el coneixerien més pels comerços que s’hi troben (Aire, Tous…) que pel nom del carrer.

Si repassem la toponímia que ha tingut, vegem que tot i ser un carrer menut, estret i que no li toca el sol, ha gaudit del privilegi durant quasi tres segles de dur el nom del patró de la ciutat. Des del document corresponent al Veïnatge de Gandia, de 1770 fins a l’any 1900, el carrer es conegué amb el nom de Sant Borja. Una vegada realitzada l’ampliació de la part sud de la ciutat, veieren més escaient que el nom del sant de la ciutat lluira en un carrer més important, així que se li traspassà el nom a l’actual carrer de Sant Francesc de Borja (fins aleshores, carrer del Trapig o Vilanova del Trapig).

Però un nom de la importància del Sant més important de Gandia no podia ser substituït per qualsevol. A partir de l’any 1924 el carrer prengué el nom reial d’Alfons XIII, que es mantingué fins a l’any 1987.

Malgrat el que acabem d’afirmar, els republicans van dedicar aquesta via a Francesc Ferrer i Guàrdia. Pel que sembla un error de transcripció, a la cartografia urbana de 1935 (CE-45 i CE-46) apareix aquest carrer amb el nom de Ferrer Quadra.

En realitat, el carrer fou dedicat a la memòria d’en Francesc Ferrer i Guàrdia, un important pedagog, anarquista i lliurepensador català. Com a creador de l’Escola Moderna (1901-1906) va posar en pràctica la seua pedagogia llibertària. Un tribunal militar el va comdemnar, sense proves, per l’acusació de ser un dels principals incentivadors de la revolta de la Setmana Tràgica. Va ser afusellat a Montjuïc.

El franquisme reprengué el nom monàrquic, que continuà donant nom al carrer fins l’any 2000, quan la Comissió de Carrers tingué a bé retirar el nom d’Alfons XIII i recordar la figura d’Alexandre VI. D’aquest personatge podem destacar que fou papa, pare de quatre fills, entre els quals estan César i Lucrècia Borja, i alguns dels comentaris més suaus que es fan sobre el seu pontificat i la seua persona, són d’aquest estil:

Si alguna cosa no li va faltar mai a Rodrigo Borgia, va ser l’ambició. Quan el seu oncle Alfons -conegut com a Calixt III- es va convertir en papa el 1455, Rodrigo va tenir molt clar que algun dia ell també s’asseuria al tron ​​de Sant Pere . No va escatimar esforços per aconseguir-ho ni va amagar els seus propòsits i potser fos per això que es va guanyar la mala fama que es va endur a la tomba.

Rodrigo Borgia, un papa sense escrúpols, Abel GM. https://historia.nationalgeographic.com.es/a/rodrigo-borgia-papa-sin-escrupulos_16019

En casos com aquest el debat de si la figura en qüestió ha de ser reconeguda amb la dedicació d’un carrer és adient. Personalment, un papa de la família Borja sempre pot ser escaient per a donar nom a un carrer, però es troba a faltar l’explicació, en una placa informativa sota el nom del carrer, de qui era en realitat aquest personatge.